La precarietat laboral durant la crisi sanitària s'ha duplicat i arriba a gairebé 2 milions de llars

Sota el títol «Evolució de la cohesió social i conseqüències de la Covid-19 a Espanya», Càritas i la Fundació Foessa (Foment d'Estudis Socials i de la Sociologia Aplicada) han presentat la primera radiografia social completa de la crisi provocada per la pandèmia a Espanya.

L'informe, en línies generals, alerta que la cohesió social al nostre país ha sofert un “xoc” sense precedents a conseqüència de la tensió que ha sofert l'activitat econòmica i l'ocupació a causa de la irrupció del SARS CoV-2.

Per a la secretària general de Càritas Natalia Peiró, “un dels aspectes diferencials d'aquesta crisi és l'aprofundiment de la bretxa de desigualtat en la nostra societat, on els grans damnificats per la Covid-19 són precisament les persones i famílies més fràgils i desfavorides, als qui no han arribat les respostes públiques del denominat escut social”. En termes de renda, l'informe elaborat a partir d'una enquesta a més de 7.000 llars, revela que la diferència entre la població amb més i menys ingressos ha augmentat més d'un 25 per cent, xifra superior a l'increment que va tenir durant la crisi de 2008.

Segons la recerca, la precarietat laboral durant la crisi sanitària s'ha duplicat i arriba a gairebé 2 milions de llars que depenen econòmicament d'una persona sostenidora principal que sofreix inestabilitat laboral greu. El que significa que en l'últim any ha tingut: 3 o més mesos de desocupació, 3 o més contractes diferents, en 3 o més empreses diferents.

Així, l'informe assegura que s'ha produït un empitjorament de les condicions de treball que genera més treballadors pobres i treballadors més empobrits i menys realitzats personal i socialment. Al llarg de 700 pàgines, l'informe Foessa confirma a més que “el que empobreix a molts treballadors no sols és un salari insuficient, sinó moltes vegades treballar una jornada de 3 hores quan podrien i desitjarien treballar una jornada completa, o la temporalitat i estacionalitat dels contractes”.

A continuació, us deixem algunes de les conclusions més alarmants a les quals arriba l'estudi:

- Un terç de les llars amb tots els membres en atur (600 mil famílies) manquen d'alguna mena d'ingrés periòdic que permeti una certa estabilitat

- La pandèmia ha destapat un nou factor d'exclusió social: la desconnexió digital és el nou analfabetisme del segle XXI

- 1,8 milions de llars (gairebé la meitat dels quals estan en exclusió social) sofreixen l'apagada digital, cosa que significa que viuen la bretxa digital de manera quotidiana

- La pandèmia ha augmentat la bretxa de gènere: l'exclusió social ha crescut més del doble en les llars que la seva sustentadora principal és una dona

- Hi ha 2,7 milions de joves entre 16 i 34 anys afectats per processos d'exclusió social intensa

- L'exclusió social en llars amb població immigrant és gairebé tres vegades major que en les llars espanyoles

- Tres de cada deu famílies s'han vist obligades a reduir les despeses habituals en alimentació, roba i calçat

El nostre programa -SOLI-UGT- compta amb la participació de SOIB i el cofinançament del Fons Social Europeu i té per objectiu la inserció en el mercat de treball de persones en risc d'exclusió social.