El patriarcat ha existit sempre?

En el marc de les Jornades “Fils de resistència”, organitzades per Sindicalistes senses Fronteres ISCOD – UGT i FEASIES (El Salvador), els dies 17, 18 i 19 de febrer a la seu d’UGT Palma, es va dur a terme la formació “sindicalisme ecofeminista” sobre sindicalisme ecofeminista, en la qual es va reflexionar sobre els orígens del patriarcat, les propostes de l’ecofeminisme i la necessitat de posar les cures al centre, des de l’experiència de les dones brodadores d’El Salvador.

Una de les lectures que es va fer servir a la formació va ser el capítol “El patriarcat ha existit sempre”?, d’una publicació d’Equipo Maíz, una institució educativa de formació, especialitzada en educació, cultura i comunicació popular, establerta a El Salvador.

A continuació, vos presentam les idees clau d’aquest text, que ens presenta la història de com els éssers humans van aprendre a viure junts i de com, amb el pas dels mil·lennis, la forma en què ens organitzem va canviar profundament. És una història de cooperació, descobriment i, finalment, d'una transformació que encara avui intentem comprendre.

1.El temps de la igualtat i la cura.

Fa milions d'anys, en els inicis de la nostra espècie, la vida era un desafiament constant. Els éssers humans érem vulnerables i necessitàvem els altres per sobreviure. En aquells temps del Paleolític, homes i dones formaven un equip unit: tots dos recol·lectaven fruits, caçaven, pescaven i cuidaven de la comunitat.

No hi havia caps ni dominació dels uns sobre els altres; existia una complementarietat on cada tasca era indispensable per no morir de gana.

Les dones tenien un paper primordial: elles asseguraven el menjar diari mitjançant la recol·lecció i eren el centre dels clans (forma d’organització social matrilineal), ja que la capacitat de donar vida es considerava quelcom màgic i vital per a la supervivència del grup. Com que es desconeixia la relació entre mantenir relacions sexuals i el fet de donar a llum, no es tenia clar quin era el paper de l’home en la reproducció. Només les mares eren conscients de qui eren els seus fills, no així els homes, ja que les relacions sexuals eren col·lectives i els fills i filles es cuidaven de forma comunitària.

Així, quan una dona es quedava embarassada havia de compaginar les tasques de recol·lecció amb la tasca de cures del seu infant, per a la qual comptava també amb l’ajuda de la comunitat.

2. El gran descobriment de les dones

Amb el pas del temps, gràcies a l'observació pacient dels cicles de la natura —que comparaven amb els seus propis cicles biològics (menstruació)—, les dones van descobrir l'agricultura. Van aprendre a sembrar blat de moro, carabassa i patates, i a domesticar animals.

Aquest avenç va permetre que la vida fos més segura. Ja no havien de viatjar llargues distàncies; van sorgir els primers llogarets i es van inventar la terrisseria, el teixit i la cistelleria per guardar els grans, invents atribuïts principalment a les dones. La població va créixer i la vida es va tornar, per un moment, més pròspera.

3. L'excedent i el naixement de la desigualtat.

No obstant això, l'èxit de l'agricultura va portar una cosa nova: per primera vegada, sobrava menjar (l'excedent). Aquest excedent va despertar el desig de controlar-lo. Un petit grup va començar a encarregar-se d'administrar-lo i vigilar-lo, creant una divisió entre els qui produïen i els qui manaven.

Per protegir aquest excedent d'altres grups, les eines que abans tothom feia servir per caçar (destrals, llances) es van convertir en armes de guerra. Com que les dones eren considerades vitals per a mantenir la població, els homes van començar a excloure-les de l'ús d'aquestes armes per evitar que morissin en combat. A poc a poc, les dones van ser privades de l'accés a la tecnologia i a les armes, quedant sota la "guarda" dels homes.

4. El patriarcat: un sistema que es va construir

Amb les guerres, les dones van començar a ser vistes com un botí o un bé de canvi. Se les intercanviava entre grups per segellar la pau o crear aliances, tractant-les com objectes sense poder de decisió. Així, la capacitat de donar vida, que abans era motiu de respecte, es va convertir en una raó per al seu control i explotació.

Per tant, aquesta història ens mostra que el patriarcat no ha existit sempre; no és quelcom natural ni inevitable. Va ser un sistema de poder que es va construir lentament, adaptant-se a les cultures i economies per justificar la dominació dels homes sobre les dones.

Aquesta història ens ensenya que, si la desigualtat va ser una cosa que es va construir en el temps, també és quelcom que podem transformar avui per tornar a formes de vida basades en la igualtat i el respecte mutu que una vegada vam conèixer.

SOLI està gestionat per la Unió General de Treballadores i Treballadors (UGT), pertany a la convocatòria SOIB Orientació Itineraris Integrals d’Inserció, promogut pel SOIB i ha comptat amb el cofinançament de la Unió Europea (FSE+)