Sentir-se perdut o perduda laboralment: quan no saps quin camí seguir

Sentir-se perdut no sempre significa estar aturat. A vegades ocorre des de dins d'un treball estable. Pots tenir un contracte fix, un bon sou, fins i tot cert “èxit” des de fora… però sentir-te buit, desconnectat, confós.

Altres vegades, la sensació ve després d'una pèrdua: et van acomiadar, va tancar l'empresa, vas acabar una etapa. I aquí estàs, enfront d'un ventall de possibilitats… però sense saber quin triar. El futur se sent com una boira espessa: hi ha alguna cosa més enllà, però no pots veure-ho.

Un dels majors errors que cometem és associar el nostre valor personal amb la nostra claredat professional. Si no sabem què fer, creiem que som fluixos, inconstants, incapaços. Però no és així.Estar perdut no és una falla. És una etapa. Una que, encara que incòmoda, pot ser l'inici d'un nou camí si t'animes a escoltar el que realment necessites.

Llavors, què pots fer quan no saps què fer?

1. Fes-te les preguntes adequadesEn lloc de buscar respostes ràpides, intenta obrir espai a l'exploració: 

• Què m'agradaria aprendre, encara que no sàpiga per a què?   • Què gaudeixo fer, fins i tot si no és “útil”?  

• Quin tipus de vida vull tenir, més enllà del treball?

2. Observa els teus dies

A vegades el cos sap abans que la ment. Observa quines coses et fan sentir bé o malament durant el dia. Quines tasques et drenen, quins t'energitzen. Fes un diari durant una setmana. Hi ha pistes aquí.

3. Parla amb persones que hagin passat pel mateix

No et tanquis al teu cap. Conversar amb algú que hagi viscut un procés similar pot donar-te perspectiva, esperança, idees. A vegades només escoltar “a mi també em va passar” ja és alleujament.

4. Permet-te provar sense compromís

No has de prendre una decisió definitiva. Pots explorar alguna cosa sense casar-te amb això. Un curs curt, una xerrada, una col·laboració… petits passos que t'ajudin a descobrir sense pressió.No necessites tenir totes les respostes avui. A vegades només fa falta fer una petita pausa, mirar cap a dins i donar-te el permís de sentir-te perdut sense jutjar-te. Perquè des d'aquí, des de l'honestedat, comencen a aparèixer noves possibilitats.

Si estàs en aquest procés…

No t'afanyis. No t'exigeixis claredat immediata. No et comparis. Respira. Escolta't. Demana ajuda si ho necessites. I sobretot, confia que el que ve també pot ser valuós, fins i tot si ara no ho veus amb claredat.

En conclusió, Sentir-se perdut laboralment no és un signe de feblesa ni de falta de capacitat. És, moltes vegades, l'inici d'un canvi necessari. En una societat que ens empeny a tenir respostes ràpides i camins lineals, permetre't no saber, detenir-te i escoltar-te ja és un acte valent. No necessites tenir clar tot el teu futur per a fer el següent pas. N'hi ha prou amb començar per una cosa petita: una conversa, una idea, una emoció que et diu que hi ha alguna cosa més enllà del que estàs vivint ara.

Confia en tu.

Encara que avui estiguis enmig de la boira, recorda: estar perdut no significa estar trencat. A vegades, és simplement el primer pas cap a trobar-te.

SOLI està gestionat per la Unió General de Treballadores i Treballadors (UGT), pertany a la convocatòria SOIB Orientació Itineraris Integrals d’Inserció, promogut pel SOIB i ha comptat amb el cofinançament de la Unió Europea (FSE+)