En commemoració i com a reivindicació al proper dia 25 d’aquest mes de novembre, des del Servei d'Orientació Laboral Integral (SOLI UGT) hem preparat informació en voltant a les diferents formes de violència contra les dones que pot donar-se a l’àmbit laboral que aniran essent publicades totes les setmanes a aquest blog.
Una de les formes de violència cap a les dones a l'àmbit laboral és l'ús sexista del llenguatge, des de l'inici fins al final, és a dir, des del disseny i redacció d’una oferta de feina, passant per la crida i l’entrevista, fins al desenvolupament de la feina en sí, la possibilitat de promoció laboral, possibilitat de formació, etc.
El llenguatge, entès com al sistema de signes a través del qual les persones ens comuniquem entre nosaltres, tenen la propietat de definir el que allò que ens envolta i reflectir el pensament col·lectiu, contribuint a l'aprenentatge socialitzat, a la transmissió de valors i la forma de pensar d’una societat i, per tant, a la construcció d’una cultura comú.
El llenguatge no sols reflexa, sinó que també transmet i reforça els estereotips i rols històricament considerats adequats per dones i homes a una societat. Llavors, i partint de la base de que “el que no es nomena no existeix”, el fet de que les dones no tinguin una representació simbòlica en les llengües, qualsevol que siguin, contribueix a la seva invisibilització.
Incloure a les dones i al gènere femení al llenguatge i fer ús del llenguatge no sexista o llenguatge inclusiu a la feina implica que es visibilitza i es promou la diversitat de gènere, així com a la igualtat d'oportunitats, rompent amb els estereotips que fomenten la desigualtat. Aquests estereotips venen derivats d'una sexualització de les feines, considerades per a dones i per a homes per una societat. Emprarem llavors el llenguatge inclusiu quan desenvolupem la comunicació incloent en la mateixa mesura tant a homes com a dones, sense discriminar ni invisibilitzar a ningú, amb l'objectiu de fer visibles les activitats que també elles realitzen.
Per exemple, que la gran majoria de persones que treballen a la construcció siguin homes, no implica que no hagi dones que puguin dedicar-se a això, des de ser peones d'obra fins arquitectes o aparelladores. En el cas d’una oferta de feina, en la que només es faci al·lusió al gènere masculí per promocionar una oferta de feina com “Peó d’obra”, difícilment una dona postularà per aquella feina, tot i que tingui la formació necessària i acompleixi els requisits d’accés a la feina. Per tot això, la forma correcta seria trobar en la designació de la feina: “Peó/Peona d’obra”.
Podeu consultar a la següent guia del Ministeri de Treball i Assumptes Socials en col·laboració amb l'Institut de la Dona, gran part de les professions que existeixen en ambdós sexes: https://www.inmujeres.gob.es/areasTematicas/educacion/publicaciones/serieLenguaje/docs/profesionesAZ.pdf
Segons queda recollit a l'article 14 de la Llei Orgànica 3/2007, del 22 de març, per a la igualtat efectiva entre dones i homes, al seu apartat 11, “La implantació d'un llenguatge no sexista a l'àmbit administratiu i el seu foment a la totalitat de les relacions socials, culturals i artístiques”. Aquest article reflexa l'obligatorietat de l'ús del llenguatge no sexista en tots els aspectes, incloent l'àmbit laboral.
Contribuïm entre totes i tots a l'ús no sexista del llenguatge, a promoure ambdós sexes en totes les professions i a totes les feines.
I recordeu la frase cèlebre que Diana Raznovich, escriptora, dramaturga i humorista argentina va plasmar a una de les seves creacions, on es reflexa que el llenguatge és l'eina més potent i efectiva per nombrar a les persones així com per visibilitzar ambdós sexes.
“Si el lenguaje no me nombra no existo, pero mientras yo exista lucharé para que lenguaje me nombre.”
Diana Raznovich
El nostre programa -SOLI-UGT- compta amb la participació de SOIB i el cofinançament del Fons Social Europeu i té per objectiu la inserció en el mercat de treball de persones en risc d'exclusió social.