Una història de Nadal: llum en els dies foscos

Hi havia una vegada, en un petit poble envoltat de fred i neu, una plaça on cada any s’il·luminava amb mil llums per-Nadal. Però aquell any, algunes llums havien deixat de brillar. La gent caminava de pressa, preocupada pels seus assumptes, i molts semblaven haver oblidat el somriure.

Enmig de la plaça hi havia un nen que, tot i la neu i el vent fred, caminava amb una petita llum a la mà. No era gran ni poderosa, però la sostenia amb força, com si la seva pròpia esperança depengués d’ella. Cada persona que passava pel seu costat veia aquella llum i sentia un petit caliu al cor. Alguns es quedaven mirant, alguns somreien i, sense saber com, començaven a caminar una mica més drets, una mica més tranquils.

Aquell nen no podia encendre totes les llums del poble, però la seva petita espurna va inspirar que altres prenguessin la seva pròpia llum i l’afegissin a la plaça. Aviat, el fred no semblava tan intens, ni la foscor tan profunda. La plaça tornava a brillar, perquè cada llum comptava, i cada gest de coratge i esperança ajudava a encendre la següent.

A vegades, a la vida real, ens trobem en moments on tot sembla difícil. Però com el nen de la plaça, cada pas que fem, cada gest de perseverança, cada esforç que fem per avançar encara que sigui lent, pot il·luminar el nostre camí i el dels altres al nostre voltant. No cal esperar grans miracles: la llum comença amb una espurna, amb un petit gest que ens recorda que hi ha esperança i possibilitats.

SOLI està gestionat per la Unió General de Treballadores i Treballadors (UGT), pertany a la convocatòria SOIB Orientació Itineraris Integrals d’Inserció, promogut pel SOIB i ha comptat amb el cofinançament de la Unió Europea (FSE+)